tag:blogger.com,1999:blog-256199922011-11-09T05:57:46.683ZApunts i comentaris sobre notícies d'actualitat/ Apuntes y comentarios sorre noticias de actualidadJoan Roviranoreply@blogger.comBlogger3381100tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-61463265925354989512010-06-21T05:32:00.002Z2010-06-21T05:34:51.001Z

A partir d'ara, us espero al nou blog www.joanrovira.blogspot.com

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-38368075158228763872009-12-28T06:53:00.000Z2009-12-28T06:54:48.398Z

Són punxegudes, sí, però millor agafar-lo per les banyes que per altres parts, ja posats. Catalunya es troba, com ja és tradició, al davant d’una altra cruïlla: el sí o el no definitiu als toros. Es com anar tallant el cordó umbilical a trossets: petites coses que ens separen de la resta d’Espanya. Coses, com els toros, que semblen ara molt espanyoles, però que són tan catalanes com la butifarra

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-30597329791362196962009-12-28T06:49:00.001Z2009-12-28T06:53:09.189Z

Hi ha coses que fan mal als ulls. Però si és casa teva, allà tu amb els colors de les portes o finestres, l’estil de la casa, les flors o no al balcó… Tu ets el rei de la casa, és la teva petita república independent, tens dret a fer el que et vingui més de gust… Sembla que ha de ser així, però no és tan simple. Una parella de francesos del Pas de Calais (el sud de França que es troba al nord)

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-37923997153680223832009-12-28T06:48:00.000Z2009-12-28T06:49:41.200Z

A estones, esgarrapant minuts d’aquí i d’allà, aquests dies anem pel món buscant regals. Sort de la petita nevada d’ahir al matí, i dels llums i guarniments, perquè sinó costaria fer-se a la idea de que falten quatre dies per a Nadal. O sigui que a córrer de botiga en botiga, amb la llista a la mà o algun retall de catàleg publicitari, especialment si es tracta de donar un cop de mà a Santa Claus

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-60303372055195038072009-12-28T06:47:00.000Z2009-12-28T06:48:29.915Z

Si Catalunya fos francòfila, com en els vells temps, es miraria amb intel.ligent enveja el pla de monsieur Sarkozy. I si Espanya sapigués aprofitar el veinatge de Catalunya amb la poderosa i creativa França, única trinxera juntament amb Alemanya per contrarrestar la marea anglosaxona, també es miraria el pla Sarkozy amb interès. L’hiperactiu i a vegades un punt ridícul president francès té una

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-1637650048332211012009-12-15T18:14:00.001Z2009-12-15T18:14:58.948Z

Són dies per païr lentament el 13-D i veure a venir els seus efectes. Que seran poderosos: no per força obriran el camí cap a la independència, però sí canviaran, segur, les relacions amb la resta d’Espanya. Ull amb els efectes del tsunami sobre el mapa polític català: això s’està movent. Els que no se n’adonin es quedaran fora de joc. També són dies per veure les diferents maniobres de

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-87561590382520403442009-12-11T06:11:00.002Z2009-12-11T06:17:46.097Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman";

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-87179775293559221292009-12-10T04:57:00.003Z2009-12-10T05:01:07.121Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman";

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-87396587839140102332009-12-08T06:33:00.004Z2009-12-08T06:51:40.364Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan;

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-72546340401191706472009-10-28T15:14:00.007Z2009-12-06T11:58:17.360Z

(5.12.2009) Home (o dona), si m’ho pregunten… Doncs no sé, potser diria sí, no massa convençut, a una Catalunya independent si escoltés el cor. I no (però no així) si pensés en el que crec que més ens convé. Si pogués, no escolliria entre blanc o negre, o ja posats em faria francès directament. Afirma la UOC que un 50% de catalans votarien sí a la independència. Depèn de com ens agafi la pregunta

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-9119773255039976762009-10-28T15:13:00.019Z2009-12-06T06:56:45.137Z

Van passant coses. L’editorial “multimèdia”, per exemple, n’és una. I significativa. Com la reacció irritada dels jutges conservadors, més atents a retallar estatuts que a protegir la llibertat d’expressió, que, ben mirat, no sé si deu ser massa constitucional, oi? Va quallant una sensació indefinida: ja n’hi ha prou. Els matisos són infinits: això és un magma sense forma que, tranquils, no

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-67619218758041225162009-10-28T15:13:00.017Z2009-12-06T06:55:10.549Z

Entre les ventades d’aire fred de la tardor, els olfactes sensibles detecten indicis d’un aire primaveral, més càlid i molt entregirat, que anuncia eleccions a la vista. Per tant, ja ens podem anar preparant per als castells de focs dia sí i dia també. El cas de les traduccions simultànies del Parlament, del “nicaragüenc” al català i viceversa, forma part d’aquest paisatge excitat, em temo que

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-14520628670941212022009-10-28T15:13:00.016Z2009-12-06T06:54:32.672Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan;

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-18722658246048177582009-10-28T15:13:00.014Z2009-12-06T06:52:36.323Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman";

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-24823522857624810182009-10-28T15:13:00.012Z2009-12-06T06:49:32.418Z

En aquesta vida no hi ha res que sigui per a tota la vida. Ni la pròpia vida. Tot és temporal i tirant a provisional: com a màxim, hi ha coses que duren més i d’altres que es gasten o s’acaben abans. Espanya inclosa. O Catalunya també, si es donés el cas. Però una cosa és filosofar a la sala d’estar o a la sobretaula i una altra molt diferent fer- fer-se, fer-nos, preguntes d’incòmoda i delicada

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-76340835104922253612009-10-28T15:13:00.003Z2009-10-28T15:13:22.235Z

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-61750004047363675962009-10-28T15:12:00.004Z2009-12-06T06:48:14.856Z

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman";

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-12218351463294486872009-10-28T15:12:00.003Z2009-12-06T06:46:42.260Z

Com va començar tot? A veure, fem memòria. Un bon dia van començar a pujar discretament els preus dels pisos. Poc després la pregunta era: i tu què fas encara amb un pis de lloguer? O, encara millor, i si et compres un pis i el llogues i encara guanyes uns calerons? Vaig tenir ofertes que em feien tremolar les cames, com les devia tenir tanta gent: cada dia t’entrebancaves amb un “xollo”, un

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-8337433386806656022008-04-06T19:32:00.002Z2008-04-06T19:34:28.972Z

... perquè el "Govern" no ho ha fet i el "Gobierno" ja veurem. Tanmateix, més enllà de l’absolut fracàs governamental en la gestió de la crisi i de la reveladora absència de lideratge públic del president Montilla en uns moments en els quals era imprescindible (si no ara, quan?), hi ha en la crisi de l’aigua algunes lliçons profitoses que trigarem a digerir. Necessitarem molta, molta aigua

Joan Roviranoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-68517998716066256542008-03-27T04:14:00.004Z2008-03-27T04:18:11.281Z

Un dels problemes no resolts amb els polítics és el dels privilegis, alguns derivats de la seva representació popular, d’altres simplement fruit de l’exercici ostentós o immoderat del poder. Vegi’s la carta d'un lector de LaVanguardia sobre el cas de Carod-Rovira circulant pel voral de la C-32, perquè tenia pressa, convenientment escortat pels mateixos Mossos d’Esquadra que en teoria han de fer

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-53290930620397499842008-03-19T07:46:00.003Z2008-03-19T07:49:21.253Z

Ens hem equivocat. El patriarca Pujol ho té claríssim: els catalans no hem estat a l’alçada. Hem estat indignes: no hem fet cas de les crides a reaccionar amb dignitat, dit de manera més educada. Vaja, que segons Jordi Pujol el 9-M l’hem cagat. La resposta a tantes ofenses i maltractaments a Catalunya es va traduir en més vots per a ZP. Flipant, des del punt de vista de l’expresident: aquest país

Joan Roviranoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-48972188131515452722008-03-19T07:44:00.003Z2008-03-19T07:46:18.336Z

Al mateix temps, George Bush i Aznar reivindiquen l’èxit estratègic de la guerra d’Irak. “L’amigou Ansar” en anglès, que d’alguna cosa li han de servir les classes accelerades i la seva càtedra a Georgetown. S’han coordinat, força evidentment, sense manies: mai no els ha frenat això de dir mentides públicament. I mira que les diuen gruixudes: el domini republicà als USA va ser sempre i segueix

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-76031459447084157522008-03-17T19:16:00.003Z2008-03-17T19:19:48.723Z

I quina mania amb això de la casa comuna (o la masia) del catalanisme! Mas hi torna, amb el seu raca-raca, com l’Arzallus als genials dibuixos del Peridis a ElPaís. Esquerra baixa espectacularment (igual que abans va pujar espectacularment, potser en el terme mig està la seva força i la seva feblesa), CiU aguanta pels pèls però continua la seva davallada en caiguda lliure (la llunyania del poder

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-36398443323378599112008-03-14T18:38:00.002Z2008-03-14T18:42:53.787Z

La Ferrusola ha dit amb tots els ets i uts el que una certa gent pensa, però no diu públicament, perquè no seria políticament correcte. Clar que li molesta que sigui andalús, que no parli català amb correcció (aquí naixem amb un xip posat que ens dóna automàticament el nivell C, oi?), que un xarnego arribi a president i que el president no sigui l’hereu del seu marit, en Pujol. Qui els havia de

Joan Roviranoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-71609287174532415532008-03-13T06:13:00.003Z2008-03-13T06:18:17.166Z

Es lògic que el PSC intenti rendibilitzar l’èxit de les eleccions de diumenge. Un resultat històric, sens dubte. Però no és només del PSC. El primer responsable és el PP, sense cap mena de dubte: haurien de demanar algun ministeri o alguna direcció general, perquè la seva aportació a la victòria de ZP va ser extraordinària. Després de vuit anys de maltractar i insultar Catalunya (els primers

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-19307334376010768752008-03-12T06:06:00.001Z2008-03-13T06:19:25.866Z

ZP hauria de nomenar Rajoy cap de campanya del PSOE. Amb Aznar d’assessor honoris causa I en un pla menor, però sense restar-los mèrits, el “dream team” (més aviat el “nightmare team”) dels losantos, acebes, pedrojotas, aguirres, zaplanas, roucos... Ells fan excel.lents campanyes per al PSOE, i ara Z^ pot estar tranquil: Rajoy no se’n va. Tampoc no hagués patit massa en cas contrari: el perill

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-17541759999231944802008-03-11T05:54:00.002Z2008-03-11T05:57:14.508Z

Aznar era una de les màquines més perfectes creades mai per la dreta espanyola per destruir Espanya. Contra Aznar, els nacionalismes “perifèrics” o els independentismes/sobiranismes vivien molt millor. Tot i que Federico s’hi ha esforçat de valent, no és el mateix un locutor que un govern sencer provocant, repartint garrotades i trepitjant tots els ulls de poll. Quatre anys després d’Aznar, l’

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-55006097091010303212008-03-10T19:40:00.001Z2008-03-10T19:43:02.475Z

Pedrojota torna a donar lliçons de franc al PP. Després d’empènyer el PP i Rajoy fins a la vora del barranc i d’ajudar-lo tant com ha pogut a estavellar-se i a perdre la xaveta, ara afirma que és el moment de nous lideratges. Genial, senzillament! Es el moment que tanta gent estàvem esperant: una llista renovadora amb pedrojetas, losantos, roucos... i algun general colpista. Per fi les coses

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-68382145080661527252008-03-10T05:26:00.002Z2008-03-10T05:30:09.221Z

Uf!, vam dir ahir a la nit milions d'espanyols. Per a uns catorze milions i mig de votants, una immensa majoria de la societat espanyola, aquest serà un bon dia: votéssin el que votéssin, els convenia que guanyés Zapatero. Pensar en una Espanya governada per Rajoy, Aznar, Rouco, Losantos i Pedrojota ens posava els pèls de punta. Perquè aquesta era l’Espanya que ens podia caure al damunt com una

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-63661408883498972552008-03-09T18:09:00.001Z2008-03-09T18:11:14.272Z

Ho trobo depriment. Hi ha infinites raons per anar a votar. I algunes menys per abstenir-se. Ja queda poquet, una horeta justa per a les vuit del vespre. A aquestes hores, encara és més patètic i ofensiu per a la intel.ligència l’argument següent: per respondre a ETA, cal anar a votar. Ens han pres per babaus? Se n’han oblidat del que prediquen? ETA fa terrorisme, no política: vincular el vot i

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-62765771316079099292008-03-09T10:03:00.000Z2008-03-09T10:04:45.897Z

Aquest matí, quan he arribat al meu col.legi electoral, tenia un dubte: encara es fan eleccions al Senat? No n’estava gaire segur. He trobat la resposta a la taula on s’amunteguen les papetetes: sí, hi ha uns grans llençols de color crema on pots fer creuetes. Es una prova per a ciutadans com jo que han perdut la fe en l’existència del Senat: si hi ha paperetes, és que encara existeix

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-80028316262565660682008-03-08T07:22:00.004Z2008-03-08T07:25:12.010Z

Un assassinat apolític? Quina falsedat la que va dir ahir divendres Ibarretxe, en la seva intervenció institucional sobreactuada, plena de paraules dures per demostrar indignació: que es negava a llegir el darrer assassinat d’ETA en clau política. No s’ho creu ni ell. No han assassinat un treballador, sinó un símbol del PSOE, el que tenien més a mà, el que han trobat més fàcilment disponible i

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-69341493070425896522008-03-07T15:51:00.000Z2008-03-07T15:52:02.293Z

L’hora de la veritat s’ha avançat i durarà 48 hores. Des d’ara fins a la nit de diumenge aguantarem la respiració fins veure els efectes colaterals –si és que en té- de la darrera animalada d’aquesta banda terrorista ja vençuda, però encara capaç de morir matant. ETA dispara una vegada més contra les urnes i envia el seu missatge a la societat espanyola. No volen ni poden fer-ho d’una altra

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-63991892315830624682008-03-06T06:03:00.003Z2008-03-06T06:12:01.632Z

Gràcies a la brillant jugada d’ElPeriòdicd’Andorra, els ciutadans hem guanyat una mica de dignitat democràtica: ja està bé que ens tractin com si fóssim nens amb la prohibició de les enquestes o la patètica jornada de reflexió. Tenim enquestes i tornem a tenir empat. Per variar. Diumenge pot passar qualsevol cosa: no veig pas impossible que ens n’anem a dormir amb el tàndem Rajoy/Rouco governant

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-90536051020705619422008-03-01T09:01:00.001Z2008-03-01T09:03:27.401Z

Al Financial Times són una mica tontets, no dominen el castellà i s’han fet un embolic amb les paraules del portaveu del PP Gabriel Elgorriaga. Ell no va dir mai, mai, que l’estratègia del PP fos motivar l’abstenció dels votants socialistes. No, no, el que ell volia dir i van entendre just a l’inrevés és que volien motivar que els votants socialistes es facin l’harakiri i votin per Rajoy. En

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-84151987653423958322008-02-27T19:43:00.001Z2008-02-27T19:45:15.298Z

Quantes vegades haurem vist ja la reposició de “Verano azul”? O la “abeja Maya”? O aquestes pelis que repeteixen any sí i any també a totes les teles? Infinites. I les que ens queden. El debat, el famós combat a mort, el duel de gladiadors al Colisseu televisiu, si fa o no fa el mateix: “deja vu”. Una reposició de segonaen prime-time: a veure qui és més mentider. Tant de soroll per a tan poca

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-33747910382032915502008-02-22T17:43:00.002Z2008-02-22T17:49:26.374Z

Demà és 23-F: festa de guardar per als amants de la llei i l’ordre. Tants anys després, un general anomenat Blas Piñar (de què em sona?) segueix el camí d’un altre general castigat que no dorm perquè Espanya corre perill de trencar-se en mil bocins i ells se senten guardians perpetus de la unitat de la pàtria. Els bisbes i cardenals, una mica més calladets per ordre de Roma, ja no gosen dir que

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-77824185688875870562008-02-14T19:55:00.002Z2008-02-14T19:56:37.826Z

La política èpica i heroica és de blanc o negre, de teus o meus, d’amics o d’enemics. De banderes i desfilades, de frases per a la història, de grans renúncies i traicions. Una mena de guerra (com l’esport), més o menys ritualitzada: espectacle, sang i fetge, dramatisme, guanyadors i perdedors, bons i dolents.Que n’és de difícil l’aprenentatge de la política grisa i complexa, justament aquella

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-58356795170068140522008-02-13T20:28:00.001Z2008-02-13T20:30:11.930Z

No sé si prohibiria el vel... Al carrer, a la vida pública o privada, no, ni de broma, m’agradi més o menys. No importa el que jo cregui, sinó la llibertat de la persona: qui vulgui, que ensenyi el tanga, els calçotets o que es tapi el cabell. Fins i tot el burka, encara que m’encengui la sang. Allà cadascú, la llibertat és això, fins i tot per malbaratar-la, fins i tot per triar (és un dir...)

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-23978279802910322092008-02-13T04:25:00.001Z2008-02-13T04:28:58.854Z

Aquesta gent del PP serien capaços de vendre’s la seva mare per un vot, aquest és l’autèntic secret de la seva estratègia. Si els immigrants marroquins votéssin, veuríem l’Aguirre amb vel i el Rajoy amb xilaba/gelaba i fent mítins a les portes de les mesquites. Sense manies. El poder, a qualsevol preu. Fins i tot s’hi val crear una escola a Madrid amb classes en català. Una solució del TBO per a

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-14843572868823798152008-02-09T07:10:00.001Z2008-02-09T07:16:17.698Z

"D’una part, Mohamed X i de l’altra part el Regne d’Espanya, firmen aquest contracte pel qual l’esmentat immigrant es compromet a no fer pudor i dutxar-se cada dia; no deixar les sabates al repla de l’escala; cuinar sense espècies per no molestar el veinat; a ensinistrar-se en l’ús correcte i freqüent del bidet; a treballar com un negre per tirar endavant la pàtria i els bons negocis dels

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-43434076114073533412008-02-08T04:59:00.000Z2008-02-08T05:06:47.441Z

Montilla farà com si no se n’hagués adonat que els seus socis d’ERC li han fet el salt al Parlament. Aquí no ha passat res: una “canita al aire”, una mica de "gustillo pa'l body" i sant tornem-hi. Nadal anuncia que de tocar el traçat de l’AVE ni parlar-ne, perquè aquí no ha canviat res malgrat la contundent resolució del Parlament: 84-49. I tothom tan content. CiU ha aconseguit fer-li la traveta

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-32482950901641389762008-02-06T20:11:00.000Z2008-02-06T20:14:41.503Z

Érem un oasi i ara som un desert. Efectivament, d’on no n’hi ha, no en raja. Ni del cel ni del país. Es van complint els pitjors escenaris possibles pel que fa a la manca d’aigua, malgrat que hi ha qui ho ha fet bé i qui segurament ho fa més aviat malament o fatal i podria aprofitar millor els recursos, com el sector agrícola, que no deixa de ser el que consumeix el 60-70% de l’aigua. Algú ha

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-81873472466316648342008-02-05T05:03:00.000Z2008-02-05T05:06:45.447Z

Per ser una cosa de veritat cal saber si el dia que deixis de ser-ne sabràs ser un/a “ex”. Aquesta és una de les claus del poder polític en una democràcia i de l’empremta personal en la petita o gran història que t’ha tocat escriure. En el destí d’un/a president/a de govern hi ha l’embrió d’un/a ex president/a, a qui li correspòn no esdevenir una figura decorativa de porcellana, però sí un

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-9212938550487282012008-02-04T05:07:00.000Z2008-02-04T05:12:26.916Z

Suposo que hi deu haver uns quants milers de catòlics molt desemparats, a Catalunya i la resta d’Espanya. Persones que practiquen amb convicció la seva religió, que creuen que el profeta Jeshua era fill de Déu realment i que va venir per guiar-nos cap a un món millor, més just, a través del seu missatge d’amor, de puresa, de perdó. Aquests catòlics de bona fe han de sentir-se molt sols.Hi ha

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-22817046871368475032008-01-21T06:47:00.001Z2008-01-21T06:48:02.257Z

Què més han de fer o planejar perquè ens prenguem seriosament, molt seriosament, l’amenaça del terrorisme islamista? Catalunya no és un cau de terroristes suïcides. O no ho és més que Madrid, Londres, París o Roma. Però estem en el punt de mira des de molt abans de l’11-M. Són aquí, entre nosaltres. I en vindran més i ho tornaran a intentar. En nom d’Al.là? Això creuen els purs, els assassins,

Joan Roviranoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-58605334413707019402008-01-19T07:28:00.000Z2008-01-19T07:35:52.049Z

Els alemanys acaben de descobrir, emprenyadíssims, com enviar-li un SMS claríssim als amos de Nokia: si marxeu, canviem de mòbil. L’empresa vol tancar una fàbrica a Bochum i engegar a fer punyetes sense manies a 2.300 treballadors: els mateixos als quals fa quatre dies els devien prendre el pèl amb tot aquest rotllo trampós del compromís amb l’empresa: formem un equip, tenim uns valors i una

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-26825205555422325742008-01-11T05:27:00.000Z2008-01-11T05:30:35.382Z

Els eslògans de les caixes i bancs són sempre d’allò més amistós i proper. Ens diuen coses com “parlem-ne”, “estem al teu servei”, “t’escoltem”, “som persones al servei de persones”i altres per l’estil. Tot sempre molt personal, sempre a prop, sempre portes obertes i tot facilitats. Caliu financer a tope, vaja. Eslògans i campanyes sovint intercanviables entre entitats, perquè segueixen una pauta

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-51037123100941159472008-01-10T06:19:00.001Z2008-01-10T06:20:29.845Z

Sota la síndrome de la crisi econòmica (al principi es confonia amb el final de les vaques grasses, però la cosa està agafant un caire més aviat lleig...), dillunscomençaven les rebaixes. Amb descomptes reals, segons les grans associacions comercials, d’un 10%: perquè piqui el comprador no hi ha res com anunciar un 50% o més de descompte... en alguns productes, és clar, però la realitat és una

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-29535604322599930472008-01-07T05:11:00.001Z2008-01-07T05:12:53.816Z

Aquella gastada frase de Malraux (“El segle XXI serà religiós o no serà”) va camí d’esdevenir una profecia encertada. Tot i que no en un sentit espiritual, sinó absolutament diferent: la batalla no és per les ànimes, sinó sobretot pel poder terrenal. Les tres religions d’arrels occidentals-mediterrànies han iniciat un camí d’agressivitat i de recuperació d’espais de poder polític i de domini

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-24614242097608146682008-01-06T13:24:00.001Z2008-01-06T13:28:09.800Z

He dedicat bona estona d’aquest matí de diumenge a obamamitzar-me. M’he empassat alguns dels brillants (però buits) discursos del candidat Obama born-to-run i he repassat imatges seves per trobar-li el què al seu to de veu, al posat, a l’expressió, el gest vibrant, la passió que destil.la. A la història personal que hi ha darrera, el passat que té i el futur que suggereix. Al costat de l’

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-29041577271622691712008-01-06T12:37:00.000Z2008-01-06T12:40:22.399Z

Som al 2008 d.C. Tota la Gàlia ha estat ocupada pels anti-tabac... Tota? No !, dos petits cafès habitats per gals irreductibles resisteixen encara als invasors... Dos cafès, dos, de tot França, han plantat cara a la brutal prohibició de fumar a qualsevol cafè, bareto, discoteca o bar-tabac de la Gàlia. Un, el Cafè 203, a Lyon. L’altre, el Sphynx Cafè, a Metz. I sembla que, com aquell gal furiós

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-63633892131131886282008-01-05T07:40:00.000Z2008-01-05T09:21:16.162Z

A l’estil Warhol. Aquest tal Alfredo Dagnino, que presideix una cosa que es diu Asociación Católica de Propagandistas (em temo que no es tracta d’experts en marketing que posen en comú les seves creences religioses, precisament...) ja ha tingut els seus 5 minutets de glòria. Ja deu estar content. Segur que ha rebut ja la trucada d’algun d’aquests bisbes ultres, pastors d’ovelles que s’estan

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-31876933496070471692008-01-05T07:10:00.000Z2008-01-05T07:12:31.816Z

He sido bueno y... En fi, l’any que ve, amb una mica de sort, no el veurem ni de caganer del pessebre. Si és que hi ha justícia. Per favor, quina vergonya... Només li falta fer l’anunci de “las muñecas de Famosa”... ¡Con Rajoy es posible! Una vegada més ens pren a tots plegats per imbècils. Els tres reis de l’orient inclosos.

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-31254693784513700112008-01-04T08:29:00.001Z2008-01-04T08:33:07.384Z

Era previsible que la legislatura acabés amb un empat entre els dos grans blocs de la política espanyola. Quatre anys de matx nul. La partida no va començar el 2004, sinó onze anys abans, el 1993, amb tres elements clau: la mala digestió de la segona derrota electoral d’Aznar, la reacció a l’atemptat terrorista que va patir el 1995 el que seria futur salvador d’Espanya i la llarga i trista

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-8855753249467776432008-01-04T06:32:00.000Z2008-01-04T06:36:48.626Z

Tu pujaries a un bus conduït per un individu capaç d’apedregar autobusos, punxar rodes o agredir policies amb un paraigua? Aquest és el to general de la vaga dels conductors de TMB. 97 actes vandàlics en deu o dotze dies és indicador revelador del nivell de responsabilitat, de civisme i de respecte que demostra una part de la plantilla de TMB. Hi ha maneres i maneres de fer vaga, de plantar cara,

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-36054427231239977342008-01-03T07:42:00.000Z2008-01-03T07:44:41.416Z

Es el que tenen els excessos d’aquestes festes: acabes perdent el fil. Però sort que els discursos autonòmics i televisivament autodeterminats que ens endinyen amb la nit de fi d’any t’acaben resituant, ni que sigui amb tres dies de retard. Jo sabia que aquest any 2008 celebràvem alguna cosa important, però, la veritat, m’havia despistat i no la trobava a la meva agenda. Avui descobreixo que la

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-11769329538751136992008-01-02T14:20:00.000Z2008-01-02T14:24:02.434Z

Puges al cotxe, t’atures al primer peatge (no té pèrdua: n’estem envoltats), pagues i continues el teu camí. Automàticament: ja hi estem acostumats. Ben aviat serà una cosa genètica. Però com que als conductors ens queda encara una mica d’enteniment i una mica de pèl, podem aprofitar qualsevol moment d’espera (per exemple al primer embús que trobem, una cosa ja tan normal i automàtica com

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-26994449569797638732007-12-28T14:33:00.000Z2007-12-28T14:40:11.351Z

Hi ha gent a qui li agradaria que Zapatero es fés l’harakiri. N’hi ha d’altres que el posen innecessàriament al capdamunt d’un altar. Ni una cosa ni l’altra, com qualsevol polític o ésser humà. Però, al marge d’altres valoracions diguem-ne més ideològiques, i que ara no venen al cas, és de justícia remarcar el valor democràtic que té quan es presenta a fer balanç (normal, venen eleccions i ha de

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-66968158870532530382007-12-26T07:30:00.000Z2007-12-26T07:37:43.864Z

Es un paio alt, d’amples espatlles, guapot, simpaticot. Sap estar, té sortides catxondes, no se’l veu excessivament cregut. Ha tingut l’encert de trobar el punt mig d’una fórmula que combina sàviament una monarquia d’estar per casa, un uniforme militar ple de medalles i galons, un estil esportiu i desenfadat, unes mínimes concessions cortesanes i una mica de catolicisme ritual, el justet. Però es

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-44592365124362882302007-12-24T07:29:00.000Z2007-12-24T09:46:44.265Z

La futura edat mitjana s’està covant a Veneçuela, Rúsia, Aràbia Saudí, Estats Units, Iran, Kazajstan, Algèria, Irak, Xina... Allà s’està escrivint el guió del futur. Poder geopolític de gas, petroli i àtoms més o menys controlats. El domini de les fonts d’energia reclamarà poder militar: un esquema tan vell com la humanitat, les riqueses fan sempre parella amb els soldats. Guerres fredes o

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-27949295178686794672007-12-23T08:25:00.000Z2007-12-23T08:28:08.285Z

Les metàfores són perilloses i relliscoses. A Zapatero l’AVE li ha pujat al cap. Es el que té l’eufòria ferroviària després d’ensopegar amb esvorancs i túnels diversos. Un bon dia toques la tecla de “play”, el tren es posa en marxa, el comptakilòmetres marca els 300 i veus passar a tota velocitat la història... Zapatero, l’home que és capaç de desitjar “feliz navidad en nombre del Gobierno de

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-58626183489831058242007-12-21T06:41:00.000Z2007-12-21T06:42:06.675Z

No existeix una única Europa ni una Europa unida. Ara hi ha 24 mini-europes, una bona notícia. Acaben d’esborrar-se unes quantres fronteres administratives, policials i econòmiques. Es l’Europa possible, invisible, que funciona a la pràctica però és inviable institucionalment. Una Europa que es va fent d’una altra manera, sobre la marxa. El mini-tractat de butxaca que es va signar a Lisboa servia

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-33837288289357890722007-12-20T06:35:00.000Z2007-12-20T06:39:28.246Z

Quan la inflació es descontrola, la culpa és dels altres: de les propines dels cafès, de les revisions salarials, de la curiosa malaltia “escassa interiorització del valor d’un euro” i coses per l’estil. Solbes, a dalt del seu núvol macroeconòmic, reparteix culpes a tort i a dret i no se’n queda ni una. Acabaran donant la culpa del boom immobiliari als compradors, els mateixos que no han mogut ni

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-82182919568583632652007-12-19T04:52:00.000Z2007-12-19T04:55:53.647Z

Els controls d’alcoholèmia són cada vegada més espectaculars. Vaja, no tenen res a envejar als controls antiterroristes o als desplegaments policials quan hi ha una cimera internacional. Impressionen, no per casualitat. Acollonen. Es tracta precisament d’això: omplet la nit a la ciutat o a la carretera amb desenes de llumetes blaves, senyals fluorescents, policies/mossos armats i tota la

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-50794847915464841682007-12-16T13:18:00.001Z2007-12-16T13:20:41.242Z

Els països islàmics (però no només ells, eh?) es comporten de forma estúpida davant de certs símbols que consideren ofensius. El problema és que s’ofenen per qualsevol cosa. Tenen la pell de l’integrisme molt fina i irritable. A la creu de Sant Jordi de l’escut del Barça li han tret una de les barres a l’Aràbia Saudí. Tenint en compte que en aquesta mena de països et poden tallar el cap o una mà

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-53603661847231628252007-12-11T18:59:00.000Z2007-12-11T19:07:43.873Z

Totes les nacions són un invent. Inclosa l’espanyola. Per gran que sigui la bandera, per sonor i vibrant que sigui l’himne, per molts testicles que s’hi posin, per molts segles d'història que hi hagi al darrera, totes les nacions són discutibles i inventables. Inclosa la catalana. Li faltava dir que tots els nacionalismes són perillosos, llevat de l’espanyol, és clar, que aquest és el més bell i

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-66145774892856850372007-12-07T20:12:00.000Z2007-12-07T20:20:48.754Z

Felip Puig veu possibles tota mena de governs a Catalunya, amb la condició (implícita) que CiU hi sigui. Quan diem “Decidim decidir”, estem dient que volem governar, oi? Tot i que l’Avui en destaca un, per posar nerviosos els sociates i animar el cotarro (“Felip Puig veu factible un govern alternatiu de majoria nacionalista a Catalunya”), en la mateixa notícia apareixen unes quantes combinacions

Joan Roviranoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-64073624894405493402007-12-06T20:25:00.000Z2007-12-07T20:21:43.324Z

No negaré que Zapatero és més sant de la meva devoció que no pas Pujol. Tanmateix, ZP em té desorientat des del primer dia, quan el bambi es va saltar els elefants cuirassats del PSOE dels anys grisos i bruts i va esdevenir secretari general, després candidat i finalment president, cosa que només ell era capaç de somiar en ple aznarisme imperial, encara associat d’aquella manera al pujolisme en

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-39985132204030949672007-12-05T05:20:00.000Z2007-12-05T05:32:57.360Z

El portaveu sociata Joan Ferran ha entrat “a saco” a proposar dràstiques cirurgies pro-governamentals a TV3 i Catalunya Ràdio per eliminar “la crosta nacionalista”. Té valor, cal reconèixer-ho, posant a parir l’Antoni Bassas, per exemple, des de les planes d’un diari privat pro-governamental com és El Periódico (consti que no em molesta gens que en sigui, només ho descric). Això sí, no l’

Joan Roviranoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-85095396283454598662007-12-04T07:53:00.000Z2007-12-04T07:57:19.430Z

La mani de dissabte (un còctel carregat, amb trens de rodalies, AVEs, dignitats nacionals i drets a decidir, tot ben remenat i sacsejat) no va ser un esdeveniment de magnitud històrica ni un terratrèmol, però no s’hauria tampoc de menystenir. No hi ha un abans i un després. Ja els agradaria a alguns, ja... Tothom intenta agafar aire amb l’empenta de la mani: alguns per inflar les veles d’un

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-84754294896464958332007-12-03T04:10:00.000Z2007-12-03T04:16:45.293Z

El BBVA no és el BOE, però és una institució seriosa. A falta de balances fiscals oficials, ha publicat les seves. Catalunya té un suposat dèficit fiscal d’uns 7 mil milions d’euros. Segons el banc, 1.094 euros per càpita. També arriben a la conclusió que a Madrid i Catalunya els surt cara Espanya: són les dues comunitats que més aporten i menys reben de la bossa comuna. València i les Balears

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-286982003264806042007-11-27T18:40:00.000Z2007-11-27T18:50:05.600Z

Mas li ensenya cuixa a Rajoy: si vols fer amb mi l’escena del sofà, envia’m flors, fes-me algun regalet perquè jo sàpiga que vas “en sèriu”. Això sí, ho fa en plan xulo, per despistar, com si fos un repte. Però se li veu el llautó, quatre dies després de proclamar als quatre vents que Catalunya (la “seva” Catalunya) no renunciarà al dret a decidir. Ni sobirania, ni independència, ni autonomia, ni

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-33580635169319882122007-11-26T19:54:00.000Z2007-11-26T19:58:38.093Z

El profe de Georgetown i la seva santa esposa Ms. Bottle, accionistes de referència de la solvent empresa familiar Famaztella, s’han pres fatal el joc de rumors sobre si se separen o no. Qui entri al joc poc sortir-ne escaldat. En aquests casos d’honor, abans t’enviaven els padrins per a un duel a primera sang o a mort, ara t’envien els advocats a querella oberta, que és pitjor i més sagnant. I

Joan Roviranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-6792436347435690242007-11-24T07:37:00.000Z2007-11-24T07:50:28.796Z

La Catosfera sembla que va prenent forma, amb l’empenta d'amics com Marc Vidal. Acabarà ocupant un espai real a una Catalunya cada vegada més virtual... BlocsTerrassa organitza la segona trobada de bloggers/blocaires terrassencs al Cinema Catalunya el proper dia 4 de desembre. Li haurem de posar un nom, no? Terrassasfera? Ai, uix, no sé... Blogsfera terrassenca? Psé... Potser BlocsTerrassa o

Joan Roviranoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-62901131605915597232007-11-23T20:06:00.000Z2007-11-23T20:08:44.028Z

A Catalunya, l’índex de satisfacció dels ciutadans (ISP) és negatiu. Estructuralment i conjunturalment. Com el creixement negatiu o la tolerància zero. O la deflació. O el decreixement. O la desafecció. Paraules en dosis homeopàtiques perquè no ens mati el verí... Vaja, que el país està de mala llet. Feia falta una enquesta? Satisfacció negativa, quin sarcasme, si no tenim ganes de furgar a la

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-45484630121507826632007-11-22T04:41:00.001Z2007-11-22T04:45:59.375Z

Catalunya suspèn en la matèria “qualitat del sistema educatiu”, segons l’estudi d’una fundació. No progressem adequadament? Veritat o mentida, o a mitges les dues coses, ja ho anirem discutint: això dels “estudis” és sempre terreny relliscós, quan no interessat... Ves per on, ara resulta que no tot és culpa de Madrid. En educació, almenys, no. Es culpa de la Generalitat, al 100%. Sí, es podrà dir

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-35274241374880205982007-11-20T06:26:00.001Z2007-11-20T06:32:19.441Z

Rubalcaba li ha tornat a Montilla la visita que va fer fa uns dies a la capital. I ha deixat un missatge sever, matisat per les bones formes. Amb estil florentí. Ha ficat el dit a l’ull d’una política catalana italianitzada, subtil, confusa, esquitxada de castells de focs verbals. Emboirada, amb una creixent tendència a tancar-se, a retroalimentar-se. Una política autònoma respecte al país,

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-31803763645020747532007-11-18T07:09:00.000Z2007-11-18T07:27:28.112Z

“Parte de guerra” de la mani “antifeixista” d’ahir a Barcelona: deu Mossos ferits (un de greu). Llançament de tanques, ampolles i pedres. Càrregues policials. Pintades en façanes. Contenidors cremats. Destrosses diverses en papereres, bancs. Set detinguts. Antifeixistes? Radicals? Massa vegades etiquetem amb aquests noms (respectables) fenòmens o individus que no són altra cosa que “hooligans”,

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-52706960765389429802007-11-17T16:52:00.000Z2007-11-17T16:53:43.066Z

A ZP i BF (el tàndem de l’humor televisiu políticament incorrecte) els ha sortit un competidor. A veure qui explica millors acudits... El competidor és en aquest cas un col.lectiu, amb la disciplinada excepció d’un sol grup. El Parlament de Catalunya. En aquest cas, llevat del PSC, per raons òbvies, a no ser que es vulgui fer directament l’harakiri. El parlament català ha repudiat la ministra

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-24514022556050803122007-11-17T07:26:00.000Z2007-11-20T07:03:57.202Z

A una noia àrab, anònima, la van violar 6 tios. A la vegada. Allò que al món porno anomenen “gang rape”. Se suposa que va denunciar els fets i després la justícia d’Aràbia Saudí la va condemnar a 90 fuetades... perquè la molt guarra era a dins del cotxe d’un home en el moment (o abans?) de la violació en grup. Primer delicte: aquest home no era un parent. A saber què estarien fent. Em temo que

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-14905881941962647102007-11-16T19:16:00.000Z2007-11-16T19:25:25.672Z

Molt, molt divertit. Però depèn de com es miri. La política i l’humor casen malament, i si no que li preguntin al cosí de Rajoy: les conyes i brometes les carrega el diable. Zapatero va estar encantador, finíssim i amb un punt de mala llet molt interessant a l’entrevista de Buenafuente. No m’imagino Aznar fent el mateix: com a molt amb els Morancos o el Chiquitodelacalzada, que són més del seu

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-24911896892390812412007-11-16T18:48:00.000Z2007-11-24T06:33:37.312Z

El diari ElMundo, que de la mà del seu director intenta (i aconsegueix un 98% de les vegades) marcar el rumb de la dreta espanyola, li ha tancat l’aixeta a Ciutadans. Sí, aquell partit que ens havia de salvar a tots de tots els mals, que era l’últim recurs per evitar exterminis lingüístics i altres tragèdies ètniques per l’estil. El Mundo aposta per Rosa Díez i l’UPD i dóna canya a Rivera, ergo

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-82230018418440986592007-11-14T19:37:00.000Z2007-11-14T19:42:37.327Z

Ahir era dimarts i 13. No falla: un dia nefast. I va acabar com tocava: amb la gran notícia de la separació de la infanta Elena i el dandy Marichalar. Tècnicament: cessament temporal de la convivència matrimonial. Impecable. Els reis i els prínceps no s’engeguen a fer punyetes i es diuen “aquí et quedes”, sinó que cessen temporalment la seva convivència. També la poden mantenir temporalment o

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-67892074133228945722007-11-12T06:33:00.001Z2007-11-12T06:40:33.818Z

En aquest país, si vols pujar en els rankings de popularitat, no hi ha res com posar-te xulo, donar un bon cop de puny a la taula, marcar paquet, fotre quatre crits. Funciona. Aznar en sabia molt, d’això. Li sortia de dins. Però ell es passava: cal saber dosificar. Era i és un borde, però en aquest país una gran majoria de ciutadans valora molt que els líders polítics o socials marquin paquet:

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-42109165758393740362007-11-10T07:38:00.000Z2007-11-10T07:49:09.292Z

Heribert Barrera (expresident del parlament català, per ERC) s’ha quedat ben descansat. La frase del dia: “La política ha esdevingut una manera de guanyar-se la vida”. No ho diu així, no, però es llegeix com una acusació: la gent que fa política ho fa per diners. Que simplista i que demagog. El primer que m’ha vingut al cap és aquell Zaplana que reconeixia que feia política per forrar-se... Tots

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-37209510303195253932007-11-09T06:25:00.000Z2007-11-09T06:29:14.531Z

Al valent i sòlid discurs de Montilla a Madrid hi faltava una paraula. L’absència diu molt sobre el que ens està passant: a Catalunya estem perdent el centre de gravetat i l’horitzó, les dues coses al mateix temps. La paraula absent és una que fa pocs anys pronunciàvem com un mantra: Europa. Esmentava la fira de Frankfurt de passada, sí, però jo no he sabut trobar la paraula Europa; i en tot cas

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-53135258444612341852007-11-08T05:49:00.000Z2007-11-08T05:55:31.936Z

El doctor Montilla ha fet el seu diagnòstic i ha enviat un missatge claríssim als familiars, amics, coneguts i saludats de la malalta. Catalunya es troba a prop del punt sense retorn. La malaltia serà aviat irreversible, si no s’aplica un tractament de xoc. Montilla és doctor del cos, un físic, però no ignora els secrets de l’ànima: ha receptat un munt de pastilles, xarops i operacions

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-86994548243571290762007-11-07T06:56:00.000Z2007-11-07T06:59:53.595Z

Uns quants somiatruites franco-occitans han creat ni més ni menys que el govern de la República Federal i Democràtica dels Països d’Occitània. El seu referent és la Val d’Aran, una autonomia dintre de l’autonomia, probablement l’únic lloc on l’occità (en la forma d’aranès) és llengua cooficial. Un petit indret dels Pirineus on Catalunya/Catalonha un dia es trobarà mirant-se al mirall de la seva

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-41255227303408455872007-11-07T05:29:00.000Z2007-11-07T05:30:37.422Z

Passarem tot el mes de novembre sense rodalies al sud de Barcelona i empantanegats en la crisi de les infraestructures. Amb la derivada de la discusió sobre el túnel de la Sagrada Família, que té diversos vessants: el purament tècnic, el dels temors i les recances dels ciutadans, el de la desestabilització política... I un que està latent, però no acaba de prendre forma: si algun dia la Barcelona

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-12776720800884601842007-11-06T06:41:00.000Z2007-11-06T06:42:36.839Z

Catalunya resoldrà els seus problemes identitaris el dia que ho facin Septa, Melilia i Gibraltar. Acabaran esdevenint, amb el temps, ciutats autònomes i equidistants/equiproperes d’Espanya i del Marroc. Ni africanes, ni europees, ni espanyoles, ni marroquines. Una mica de tot, ben barrejat en proporcions variable si inestables. Quatre identitats són una identitat? Ves a saber. Però són alguna

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-84181706464270836812007-11-05T04:33:00.001Z2007-11-05T04:36:11.038Z

El terreny de joc central de la política catalana segueix inamobible. Montilla puja una mica (del 37% al 43%) en les preferències dels catalanets i catalanetes, segons LaVanguardia. Mas baixa en la mateixa proporció (del 42% al 37%). Plegats, M&M sumen el 80% de les preferències, però cap dels dos no es pot proclamar líder més enllà de les fronteres dels propis votants i simpatitzants. Normalitat

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-35164365599367642552007-10-31T19:55:00.000Z2007-11-04T12:31:19.392Z

Rajoy i El Mundo, tanto monta, monta tanto, ho tenen clar: La sentència de l’11-M no aclareix qui van ser els autors intel.lectuals dels atemptats. Zaplana, un espanyol de bé, se sent orgullós d’haver lluitat per la veritat. Al costat d’Acebes, un altre espanyol normal, un home de bé, que va sempre amb la veritat per davant. O del president de Famaztella, Aznar, que ja deia que no calia buscar

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-6414959063652266802007-10-30T19:41:00.000Z2007-10-30T20:17:27.338Z

“El Prado contribuye a identificarnos como una gran nación”. Don Juan Carlos dixit. I es va quedar ben descansat. Que no endormiscat, perquè això de recórrer museus no és com l’òpera, on pots fer la becaina al costat de la reina o passejar la mirada pels generosos escots de les dames de la cort. El Prado és un extraordinari museu envoltat d’una gran ciutat, Madrid. Ara encara més. Entre els

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-57956396086304358682007-10-29T06:28:00.001Z2007-10-29T07:16:12.405Z

Zapatero ha agafat el toro per les banyes. Dissabte a la tarda va marcar al seu mòbil el número de Montilla i van quedar que es veurien diumenge a mig matí, al costat dels esvorancs i esquerdes de l’AVE. Visita sorpresa de cap de setmana: punt per a Zapatero. Diguin el que diguin tots els que el critiquen i que l’haurien criticar també si no hagués vingut. Als presidents espanyols els costa moure

Joan Roviranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-20666199278280393452007-10-28T14:04:00.000Z2007-10-28T14:11:56.889Z

Diumenge, 28 d’octubre de l’any del senyor... Pujol (fill) 2007. En una de les moltes Catalunyes que existeixen, és dia de llevar-se una mica tard, comprar croissanets, cafè amb llet tranquil o xocolata desfeta, missa de dotze, d’excursió a la muntanya i costellada, dia de dinar familiar, de tortell de cabell d’àngel i de partit del Barça per la tele. Per a aquesta Catalunya tranquil.la i d’ordre

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-42272598675716902672007-10-27T18:05:00.000Z2007-10-27T18:19:03.559Z

Són dos detallets enmig d’una crisi dramàtica però instructiva, reveladora. Anècdotes, sí, però... Cas 1) El cotxe oficial del president del Parlament, Ernest Benach, queda atrapat, com tants milers d’automòbils, enmig d’un fenomenal embús a l’autopista C-32. Segons la versió oficial, l’escorta va decidir tirar pel dret i avançar tota la cua, amb la qual cosa al cotxe oficial i als seus ocupants

Joan Roviranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-67301204405564074852007-10-26T14:16:00.000Z2007-10-26T14:25:18.809Z

No té un altre nom. El PP, carregat amb un arsenal d’armes constitucionals de destrucció constitucional massiva, s’està carregant la Constitució. Que diuen estar disposats a defensar peti qui peti. Diuen que la defensen, però només la prostitueixen. Zaplana presenta la recusació contra tres magistrats del Tribunal Constitucional, després de la recusació de dos que fa el govern, conseqüència de la

Joan Roviranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-17790940618540708582007-10-25T05:23:00.001Z2007-10-25T05:46:50.488Z

El govern Montilla i el govern Zapatero necessiten una via de maniobra. Tenen entre mans massa trens sobre la mateixa via. Hi ha perill que descarrilin uns quants vagons i fins i tot trens sencers. Trens que transporten delicades mercaderies electorals. Trens que transporten delicadíssims i explosius productes sentimentals i constitucionals. Mentre no troben la via de maniobra van passant els

Joan Roviranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25619992.post-24963954929118473842007-10-22T04:26:00.001Z2007-10-22T04:45:56.622Z

De petits m’imagino Maragall i Pujol jugant a ser Companys, Macià, Prat de la Riba, Verdaguer o fins i tot Joan Maragall. Jugant a l’Onze de Setembre, somiant amb Guifré el Pilós i la llegenda de les quatre barres. Això explicaria moltes de les coses que han fet de grans, els dos. La democràcia pot arribar a tenir molta grandesa, però molt poca èpica, si et jubiles en comptes que t’afusellin o

Joan Roviranoreply@blogger.com0